En els anys 80 i 90, el Grup CULTURA I EDUCACIÓ va iniciar diverses investigacions sobre l’educació bilingüe i l’adquisició del llenguatge en contextos familiars bilingües. En aquests anys va participar activament amb diferents administracions (Catalunya, País Valencià i País Basc) en el disseny, i avaluació dels programes bilingües, a més d’una implicació activa en la formació del professorat.
Entorn de l’any 2000 el Grup va replantejar la seva perspectiva sobre l’ensenyament bilingüe. Atès l’increment en el sistema educatiu de Catalunya de criatures estrangeres amb llengües pròpies diferents del castellà i del català ens centrem en estudiar de les característiques de l’escolarització de l’alumnat estranger i el seu desenvolupament lingüístic.
La nostra tesi fonamental és que els dissenys clàssics de l’educació bilingüe (programes de manteniment de la llengua familiar i programes d’immersió lingüística) no són adequats en el context actual i que es requereix un plantejament diferent per evitar els efectes negatius de la submersió lingüística sobre la infància estrangera. En concret, ens hem preocupat pel tractament a l’aula de la diversitat de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua de l’escola.
Des de l’any 2004, hem avaluat anualment el coneixement de català de l’alumnat estranger de les aules d’acollida de primària i secundària de Catalunya i formem part del Consell Assessor de la Llengua a l’Escola. A més, hem assessorat fins a l’any 2008 als governs de Galícia i País Basc en relació al tractament educatiu de les seves llengües oficials.
En els últims tres anys ens hem interessat en l’estudi de les continuïtats / discontinuïtats família-escola per a comprendre alguna de les característiques específiques de l’escolarització de l’alumnat estranger. A més, hem dissenyat diversos programes d’intervenció destinats a l’alfabetització a dones estrangeres en la seva llengua i en la segona llengua d’acord amb les perspectives de The New London Group sobre la multialfabetización. Utilitzem les tècniques relacionades amb el model “Dual-Language” i fem servir una orientació comunitària per implicar famílies, escoles i associacions.
Finalment, mantenim una línia de treball sobre la construcció de la identitat en contextos plurinacionals i multiculturals.
Les nostres principals aportacions es resumeixen en:
1. Descripció i anàlisi de les variables organitzatives escolars que promouen l’èxit dels programes d’immersió lingüística (voluntarietat, professorat bilingüe i homogeneïtat de l’alumnat entre la seva llengua d’origen i la llengua escolar).
2. Anàlisi i descripció de les estratègies i els mecanismes semiòtics implicats en les pràctiques educatives en contextos escolars de canvi de llengua de la llar a l’escola amb un èmfasi especial en aules d’alta diversitat lingüística. En concret de les estratègies i els mecanismes que permeten la construcció conjunta dels significats implicats en el que es diu i es fa a l’aula (ús de la llengua familiar de l’alumnat, simetria de les situacions didàctiques, diàleg, marc social i específic de referència, parla del professorat, etc.).
3. L’anàlisi de les continuïtats / discontinuïtats entre la cultura familiar i la cultura escolar d’acord amb la distinció de Ogbu sobre minories voluntàries i involuntàries i la dicotomia individualisme versus comunitarisme (Greenfield, 2009).
4. Establiment de la importància del context sociolingüístic per comprendre els resultats de l’alumnat estranger en els programes de canvi de llengua de la llar a l’escola i, més en concret, la formulació hipotètica de que el desenvolupament d’habilitats conversacionals en la llengua de l’escola requereix un nivell llindar perquè l’alumnat estranger d’incorporació tardana transfereixi habilitats cognitiu-acadèmiques desenvolupades des de la seva llengua a la llengua escolar.
5. L’adaptació i la integració escolar de l’alumnat estranger és la variable descriptiva més important (en relació a altres variables com la llengua inicial, el temps de residència o l’escolarització prèvia) del seu coneixement lingüístic escolar.
6. L’ús de la llengua familiar de l’alumnat en el context escolar afavoreix la seva atribució de sentit a la institució i, en conseqüència, els processos d’adaptació i integració escolar.
7. Anàlisi i descripció dels mecanismes psicosocials implicats en la construcció narrativa de la identitat en contextos multiculturals. Efectes d’un model educatiu universitari intercultural en la construcció de la identitat a indígenes i mestissos de Chiapas.
Cultura i Educació 